dimecres, 7 de juliol del 2010

Informació sobre els Bolets

Bolet


Bolet

Amanita muscaria

Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals
Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret (Pileus (micologia)), sostingut per una cama (estípit (micologia)). És la part visible d'aquests organismes.
A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.
A Menorca s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme prebassos (derivació de pebràs) també es fa servir per a molts bolets (especialment als Rusulae), si bé el nom popular de prebassus fa referència més sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).
A Catalunya es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.
A la comarca de la Llitera, dins la franja d'Aragó, el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és "pixagós", sent "Rovelló" (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Taula de continguts

Estructura

Aquest model és el que té més parts de l'estructura encara que algunes espècies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuació.

Capell

El capell, o barret, és la part fonamental per la identificació del fong a primera vista. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard doncs la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigües que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc del himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada...
Totes aquestes dades poden ser útils per identificar els bolets.
Aquestes són les formes principals de capell:
Capell semiesfèric
Semiesfèric		 Capell ovoide
Ovoide		 Capell ondulat
Ondulat		 Capell en forma d'embut
Amb forma d'embut		 Capell convex
Convex		 Capell cònic obtús
Cònic obtús		 Capell cònic agut
Cònic agut
Capell cilíndric
Cilíndric		 Capell aplanat deprimit
Aplanat deprimit		 Capell acampanat
Acampanat		 Capell acampanat cònic
Acampanat cònic		 Capell esfèric globular
Esferic globular		 Capell umbonat obtús
Umbonat obtús		 Capell umbonat agut
Umbonat agut

Gastronomia

Article principal: Gastronomia dels bolets

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana
Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. Ara, moltes altres espècies són verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com és el cas d'algunes Amanita (malgrat això, entre les amanita també n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, com les rusula, si bé aquestes no són gaire verinoses i són fàcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. També hi ha espècies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.
Algunes espècies no són verinoses, però tot el bolet, o una part, és massa llenyós per ser comestible.
D'altres bolets també s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment s'està investigant amb finalitats terapèutiques l'ús de diverses substàncies químiques obtingudes de bolets.

Espècies de bolets

A continuació, hi ha una llista d'algunes de les espècies de bolets més habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripció de cadascuna d'elles.

Bolets comestibles

Bolets no comestibles

El bolet a la cultura

A part dels seus usos gastronòmics, hi ha bolets amb propietats farmacològiques o psicotròpiques.
Apareixen també en la cultura popular, ja que són la casa dels barrufets o d'alguns gnoms. També juguen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan créixer i aguantar més danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Vegeu també

Bibliografia

  • Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Vol. IVA. A Taxonomic Review with Keys: Ascomycetes and Fungi Imperfecti. Academic Press: Nova York, Estats Units. 621p.
  • Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Volume IVB. A Taxonomic Review with Keys: Basidiomycetes and Lower Fungi. Academic Press: Nova York, Estats Units. 504p.
  • Arora, David (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia, Estats Units. 959p.
  • Arora, David (1991). All That the Rain Promises, and More...A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia. 264p.
  • Bessette, Alan E., Miller Jr., Orson K., Bessette, Arleen R. & Miller, Hope H. (1995). Mushrooms of North America in Color: A Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi. Syracuse University Press: Syracuse, Nova York. 172p.
  • Bosch i Falcó, P. et al. (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
  • Bresinsky, Andreas & Besl, Helmut (1990). A Colour Atlas of Poisonous Fungi. Wolfe Publishing Ltd: Londres, Anglaterra. 295p.
  • Calonge, Francisco D. (1998). Flora Mycologica Iberica. Vol. 3. Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 271p.
  • Cannon, P.F. & Kirk, P. M. (2007). Fungal Families of the World. CABI: Wallingford, Gran Bretanya. 456p.
  • Constantino, C. & Siquier, J.Ll. (1990): Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma.
  • Constantino, C. & Siquier, J. Ll. ( 1996): Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B. Palma.
  • Greuter, W. et al. (2000). International Code of Botanical Nomenclature. Koeltz Scientific Books: Königstein, Alemanya. 474p.
  • Groves, J. Walton (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Agriculture Canada: Ottawa, Ontario, Canadà. 326p.
  • Grup de Micologia de l'IEI (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
  • Jordan, Michael (2004). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. Frances Lincoln: Londres, Anglaterra. 384p.
  • Kränzlin, F. (2005). Fungi of Switzerland. Vol. 6: Russulaceae. Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. 317p.
  • Llistosella, J; Rocabruna, A. & Tabarés, M. (1997): Les amanites. Ed. Museu de Granollers - Ciències Naturals. Granollers.
  • McIlvaine, Charles & MacAdam, Robert K. (1973). One Thousand American Fungi. Dover Publications, Inc: Nova York, Estats Units. 729p.
  • Miller, Orson K. & Farr, David F. (1975). An Index of the Common Fungi of North America (Synonymy and Common Names). J. Cramer: Vaduz. 206p.
  • Miller, Orson K. Jr. (1980). Mushrooms of North America. E. P. Dutton: Nova York, Estats Units. 368p.
  • Mycologia (1968). Mycologia Index: Volumes 1-58 (1909-1966). New York Botanical Garden: Bronx, Nova York, Estats Units. 1107p.
  • Orton, P. D. (1986). British Fungus Flora: Agarics and Boleti. Vol 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden: Edimburg, Escòcia. 99p.
  • Pascual, R. (2003): Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
  • Phillips, Roger (1991). Mushrooms of North America. Little, Brown, & Co: Boston, Estats Units. 319p.
  • Siquier, J. Ll. & Constantino, C. (2008): Els Bolets de les Balears - Volum 2. Micobalear C.B. Palma.
  • Smith, Alexander H. (1949). Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon, Estats Units. 626p.
  • Smith, Alexander H. (1975). A Field Guide to Western Mushrooms. University of Michigan Press: Ann Arbor, Michigan, Estats Units. 280p.
  • Snell, Walter H. & Dick, Esther A. (1971). A Glossary of Mycology. Harvard University Press: Cambridge, Estats Units. 181p.
  • Ulloa, Miguel & Hanlin, Richard T. (2000). Illustrated Dictionary of Mycology. APS Press: St. Paul, Estats Units. 448p.
  • Vergeer, Paul P. (1983). Poisonous Mushrooms. Marcel Dekker, Inc: Nova York, Estats Units.
  • Watling, Roy & Watling, Ann Elizabeth (1980). A Literature Guide for Identifying Mushrooms. Mad River Press: Eureka, Califòrnia, Estats Units. 121p.

Enllaços externs

Commons-logo.svg
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bolet

FONT: VIQUIPÈDIA
Publicat per Moisès Rial Medina a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)