Noms científics i sinònims	Comestibilitat	Noms vulgars
AGARICUS ARVENSIS	excelente	bola de nieve, aspibelza
AGARICUS BITORQUIS	comestible
AGROCYBE AEGERITA	buen comestible	seta de chopo, pollancro (c), makal-ziza (v)
AGROCYBE PRAECOX	mediocre
AMANITA CESAREA	excelente	tana, ou de reig (c), oronja, kuleto (v)
AMANITA CODINAE	discreta
AMANITA EXCELSA	mediocre
AMANITA GEMMATA	no comestible
AMANITA PHALLOIDES	mortal	oronja verde, ilkorra (v), farinera borda (c)
AMANITA PONDEROSA	excelente	grumelo, gurumelo
AMANITA RUBESCENS	peligrosa
AMANITA VERNA	mortal	cogomassa (c)
AMANITA VIROSA	mortal
AMANITA VITTADINII	mediocre
ANELLARIA SEMIOVATA	sin interés
BOLETUS EDULIS	excelente	viriato, sureny (c), onto-zuri (v), ondua (v), migueles, faisan, ciureny (c), bolouro, andoa (g)
BOLETUS ERYTHROPUS	excelente
BOLETUS LURIDUS	tóxica en crudo
BOLETUS REGIUS	comestible
CALOCYBE GAMBOSA	excelente	ziza-zuri, udabarriziza (v), seta de carrerilla, seta de San Jorge, moixernó (c), fina
CANTHARELLUS CIBARIUS	excelente	rossinyol(c), susa(v), rebozuelo, cabrilla
CANTHARELLUS LUTESCENS	excelente
COLLYBIA DRYOPHILA	mediocre
COPRINUS DISSEMINATUS	sin interés
COPRINUS MICACEUS	tóxica c.alcohol
CORTINARIUS CINNAMOMEUS	venenosa
CORTINARIUS COTONEUS	toxica
ENTOLOMA CLYPEATUM	peligrosa	macica, bolet de ginesta (c)
ENTOLOMA HIRTIPES	toxica
ENTOLOMA LIVIDUM	venenosa	seta pérfida
FLAMMULINA VELUTIPES	comestible
HYGROPHORUS MARZUOLUS	excelente	elur-ezco (v)
HYPHOLOMA FASCICULARE	tóxica	bolet de pi (c)
HYPHOLOMA SUBLATERITIUM	amarga
INOCYBE ERUBESCENS	alucinógena	bruja
KUEHNEROMYCES MUTABILIS	cultivable
LACCARIA LACCATA	discreta
MACROLEPIOTA RHACODES	excelente	paloma petita (c), apagavelas menor
MARASMIUS OREADES	comestible	senderuelas, senderiñas, rileras, pucheruelos, pucheretes, gusarones, carreretes, capuchas, cama sec (c)
MEGACOLLYBIA PLATYPHYLLA	sospechosa
MELANOLEUCA COGNATA	comestible
PLEUROTUS CORNUCOPIAE	comestible	oreilles de burro (c), alzinoia (c)
PLEUROTUS ERYNGII	excelente	seta de cardo, g¡rgola de panical (c)
PLUTEUS CERVINUS	mediocre
PSATHYRELLA CANDOLLEANA	comestible s/valor
RUSSULA AUREA	comestible
RUSSULA DELICA	mediocre
RUSSULA FOETENS	no comestible
RUSSULA VESCA	comestible
SCHIZOPHYLLUM COMMUNE	sin valor
STROBILURUS TENACELLUS	amarga
STROPHARIA CORONILLA	discreta
STROPHARIA SEMIGLOBATA	no comestible	bolet de fermer anellat (c
XERULA RADICATA	mediocre
	mediocre

Bolet

Bolet

Amanita muscaria

Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret (Pileus (micologia)), sostingut per una cama (estípit (micologia)). És la part visible d'aquests organismes.
A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.
A Menorca s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme prebassos (derivació de pebràs) també es fa servir per a molts bolets (especialment als Rusulae), si bé el nom popular de prebassus fa referència més sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).
A Catalunya es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.
A la comarca de la Llitera, dins la franja d'Aragó, el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és "pixagós", sent "Rovelló" (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Taula de continguts

Estructura

Aquest model és el que té més parts de l'estructura encara que algunes espècies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuació.

Capell

El capell, o barret, és la part fonamental per la identificació del fong a primera vista. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard doncs la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigües que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc del himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada...
Totes aquestes dades poden ser útils per identificar els bolets.
Aquestes són les formes principals de capell:

Semiesfèric	Ovoide	Ondulat	Amb forma d'embut	Convex	Cònic obtús	Cònic agut
Cilíndric	Aplanat deprimit	Acampanat	Acampanat cònic	Esferic globular	Umbonat obtús	Umbonat agut

Gastronomia

Article principal: Gastronomia dels bolets

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. Ara, moltes altres espècies són verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com és el cas d'algunes Amanita (malgrat això, entre les amanita també n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, com les rusula, si bé aquestes no són gaire verinoses i són fàcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. També hi ha espècies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.
Algunes espècies no són verinoses, però tot el bolet, o una part, és massa llenyós per ser comestible.
D'altres bolets també s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment s'està investigant amb finalitats terapèutiques l'ús de diverses substàncies químiques obtingudes de bolets.

Espècies de bolets

A continuació, hi ha una llista d'algunes de les espècies de bolets més habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripció de cadascuna d'elles.

Bolets comestibles

Cualbra retgera
Farinera
Fetge de vaca
Fetjó
Flammulina
Greixa d'avet
Lleterola roja
Lleterol de bedoll (amb precaucions)
Llora blanca
Maneta arrissada
Mataparent de cama roja
Moixernó
Molleric clapat
Molleric granellut
Pampa

Bolets no comestibles

El bolet a la cultura

A part dels seus usos gastronòmics, hi ha bolets amb propietats farmacològiques o psicotròpiques.
Apareixen també en la cultura popular, ja que són la casa dels barrufets o d'alguns gnoms. També juguen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan créixer i aguantar més danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Vegeu també

Bibliografia

Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Vol. IVA. A Taxonomic Review with Keys: Ascomycetes and Fungi Imperfecti. Academic Press: Nova York, Estats Units. 621p.
Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Volume IVB. A Taxonomic Review with Keys: Basidiomycetes and Lower Fungi. Academic Press: Nova York, Estats Units. 504p.
Arora, David (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia, Estats Units. 959p.
Arora, David (1991). All That the Rain Promises, and More...A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia. 264p.
Bessette, Alan E., Miller Jr., Orson K., Bessette, Arleen R. & Miller, Hope H. (1995). Mushrooms of North America in Color: A Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi. Syracuse University Press: Syracuse, Nova York. 172p.
Bosch i Falcó, P. et al. (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
Bresinsky, Andreas & Besl, Helmut (1990). A Colour Atlas of Poisonous Fungi. Wolfe Publishing Ltd: Londres, Anglaterra. 295p.
Calonge, Francisco D. (1998). Flora Mycologica Iberica. Vol. 3. Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 271p.
Cannon, P.F. & Kirk, P. M. (2007). Fungal Families of the World. CABI: Wallingford, Gran Bretanya. 456p.
Constantino, C. & Siquier, J.Ll. (1990): Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma.
Constantino, C. & Siquier, J. Ll. ( 1996): Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B. Palma.
Greuter, W. et al. (2000). International Code of Botanical Nomenclature. Koeltz Scientific Books: Königstein, Alemanya. 474p.
Groves, J. Walton (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Agriculture Canada: Ottawa, Ontario, Canadà. 326p.
Grup de Micologia de l'IEI (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
Jordan, Michael (2004). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. Frances Lincoln: Londres, Anglaterra. 384p.
Kränzlin, F. (2005). Fungi of Switzerland. Vol. 6: Russulaceae. Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. 317p.
Llistosella, J; Rocabruna, A. & Tabarés, M. (1997): Les amanites. Ed. Museu de Granollers - Ciències Naturals. Granollers.
McIlvaine, Charles & MacAdam, Robert K. (1973). One Thousand American Fungi. Dover Publications, Inc: Nova York, Estats Units. 729p.
Miller, Orson K. & Farr, David F. (1975). An Index of the Common Fungi of North America (Synonymy and Common Names). J. Cramer: Vaduz. 206p.
Miller, Orson K. Jr. (1980). Mushrooms of North America. E. P. Dutton: Nova York, Estats Units. 368p.
Mycologia (1968). Mycologia Index: Volumes 1-58 (1909-1966). New York Botanical Garden: Bronx, Nova York, Estats Units. 1107p.
Orton, P. D. (1986). British Fungus Flora: Agarics and Boleti. Vol 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden: Edimburg, Escòcia. 99p.
Pascual, R. (2003): Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Phillips, Roger (1991). Mushrooms of North America. Little, Brown, & Co: Boston, Estats Units. 319p.
Siquier, J. Ll. & Constantino, C. (2008): Els Bolets de les Balears - Volum 2. Micobalear C.B. Palma.
Smith, Alexander H. (1949). Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon, Estats Units. 626p.
Smith, Alexander H. (1975). A Field Guide to Western Mushrooms. University of Michigan Press: Ann Arbor, Michigan, Estats Units. 280p.
Snell, Walter H. & Dick, Esther A. (1971). A Glossary of Mycology. Harvard University Press: Cambridge, Estats Units. 181p.
Ulloa, Miguel & Hanlin, Richard T. (2000). Illustrated Dictionary of Mycology. APS Press: St. Paul, Estats Units. 448p.
Vergeer, Paul P. (1983). Poisonous Mushrooms. Marcel Dekker, Inc: Nova York, Estats Units.
Watling, Roy & Watling, Ann Elizabeth (1980). A Literature Guide for Identifying Mushrooms. Mad River Press: Eureka, Califòrnia, Estats Units. 121p.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bolet

Bolets i boletaires de Catalunya a Catbolet.com (català)
Societat Micològica Valenciana (català)
Espai personal de micologia d'Enric Gracia - Noms populars i científics dels bolets (català)
Bolets.info
Bolets de Catalunya
Societat Catalana de Micologia
Bolets del Berguedà
Bolets de la Garrotxa
Associació Micològica Joaquim Codina - Comarques gironines.
Bolets de Menorca
Bolets i fongs
Associació Micològica Font i Quer
Joc JavaClic "Va de bolets!"
Joc JavaClic "Conèixer els bolets"
Programa de TV3 'Caçadors de bolets' (català)
The Fungi of California (anglès)

FONT: VIQUIPÈDIA

BOLETSFERA

dimecres, 21 de juliol del 2010

Presentació sobre Bolets

caçadors de bolets

Caçador de bolets

dimecres, 7 de juliol del 2010

Tipus de Bolets de Primavera

Informació sobre els Bolets