2L'Himne del boletaire a 2on Sopar de Cantadors 2010 , a Berga,amb Jaume Arnella

Blocaires i Piuladors a buscar Bolets!

Diumenge 3 d’octubre de 2010, Cal Rosal, Berguedà

Jornada exclusiva per a blocaires i piuladors.
 

Sortida al bosc amb un expert i sessió sobre georeferenciació i
altres eines de la xarxa que ens poden ajudar a trobar bolets.
 

Imprescindible indicar adreça del Twitter i/o blog.
 

Places limitades.
 

Inscripcions: formulari a l’apartat d’activitats
 

Organitza: Ajuntament d’Olvan
 

Col·labora: Berguedasfera (http://berguedasfera.blogspot.com)
 

Boletsfera (http://twitter.com/boletsfera)
 

Mercat del Bolet de Cal Rosal (Olvan, Berguedà), al peu de la
carretera C-16 (direcció nord sortida 90 i 92, direcció sud sortida 95 )

Més informació a:

Blocaires i Piuladors a buscar Bolets!

diumenge, 3 d'octubre

Lloc: Cal Rosal

Versió PDF  |   Envia'm

enllaços

Inscripcions

documents

Cartell

Més informació:
http://www.olvan.cat

Prevenció de les intoxicacions causades per bolets tòxics

XVI Trobada micològica de la Cerdanya

Pei o el gran caçador de bolets

Torna Caçadors de bolets, a TV3

bolets de Lleida

XVIII Festa del Bolet - 7è Cicle del Bolet de Setcases

	Dia 19-09-2010 XVIII FESTA DEL BOLET 18 i 19 de setembre de 2010 PROGRAMA Dissabte 18 de setembre  De les 8:30 a 10h: Esmorzar del boletaire: botifarrada popular, a la Pl. dels Estudis. Preu: 3€.  A les 9:30h: Concentració a la plaça de l´Ajuntament de Setcases.  A les 10h: Sortida en grups de voluntaris a la recerca d´espècies micològiques per a l’exposició.  A les 10h: Obertura del Mercat Artesà als carrers de Setcases. Sortides amb ponis.  De 11:30 a 14:00 i de 16:30 a 19:30h: Selecció i classificació de les espècies trobades i muntatge de l´Exposició de Bolets a la sala dels Estudis, amb la col•laboració de la Societat Catalana de Micològica i de l´empresa de jardineria MONTURIOL.  A partir de les 17h: Taller sobre com assecar bolets i la seva conservació. Demostració de com fer un “Rissotto amb bolets secs”. A càrrec de MONBOLET a la sala dels Estudis.  A les 19:30h: Conferència a càrrec del micòleg Jordi Rius, membre de la Societat Catalana de Micològica, sobre: “Bolets tòxics, compte!”. Diumenge 19 de setembre  A les 10h: Obertura del Mercat Artesà als carrers de Setcases. Sortides amb ponis.  De 10:00 a 18:00h: Obertura al públic de l´Exposició de Bolets a la sala dels Estudis de l´Ajuntament de Setcases.  A les 12:00h i fins les 13:00h: Concurs infantil d´identificació de bolets.  A les 12:00 h: Inici de la degustació de la XVIII Festa del Bolet.  A les 13:00 h: Recepció dels participants al concurs de boletaires.  A les 13:15 h: Presentació del logo de la XVIIIª Festa del Bolet, obra del dissenyador Keco Santos, i del trofeu elaborat per l’empresa BOLÓS BOXBOL de Rubí.  A les 13:30 h: Lliurament de premis a: o Major pes de bolets comestibles d´una mateixa espècie o Al bolet comestible més gran (a pes) i o Concurs infantil d´identificació de bolets

Més informació: SETCASES.INFO

Cultivating Mushrooms

Video de Bolets albun 1

ouTube embed

Presentació sobre Bolets

SlideShare Presentatció sobre els Bolets:

Bolets

View more documents from guestaf6322.

caçadors de bolets

Caçador de bolets

Tipus de Bolets de Primavera

Noms científics i sinònims	Comestibilitat	Noms vulgars
AGARICUS ARVENSIS	excelente	bola de nieve, aspibelza
AGARICUS BITORQUIS	comestible
AGROCYBE AEGERITA	buen comestible	seta de chopo, pollancro (c), makal-ziza (v)
AGROCYBE PRAECOX	mediocre
AMANITA CESAREA	excelente	tana, ou de reig (c), oronja, kuleto (v)
AMANITA CODINAE	discreta
AMANITA EXCELSA	mediocre
AMANITA GEMMATA	no comestible
AMANITA PHALLOIDES	mortal	oronja verde, ilkorra (v), farinera borda (c)
AMANITA PONDEROSA	excelente	grumelo, gurumelo
AMANITA RUBESCENS	peligrosa
AMANITA VERNA	mortal	cogomassa (c)
AMANITA VIROSA	mortal
AMANITA VITTADINII	mediocre
ANELLARIA SEMIOVATA	sin interés
BOLETUS EDULIS	excelente	viriato, sureny (c), onto-zuri (v), ondua (v), migueles, faisan, ciureny (c), bolouro, andoa (g)
BOLETUS ERYTHROPUS	excelente
BOLETUS LURIDUS	tóxica en crudo
BOLETUS REGIUS	comestible
CALOCYBE GAMBOSA	excelente	ziza-zuri, udabarriziza (v), seta de carrerilla, seta de San Jorge, moixernó (c), fina
CANTHARELLUS CIBARIUS	excelente	rossinyol(c), susa(v), rebozuelo, cabrilla
CANTHARELLUS LUTESCENS	excelente
COLLYBIA DRYOPHILA	mediocre
COPRINUS DISSEMINATUS	sin interés
COPRINUS MICACEUS	tóxica c.alcohol
CORTINARIUS CINNAMOMEUS	venenosa
CORTINARIUS COTONEUS	toxica
ENTOLOMA CLYPEATUM	peligrosa	macica, bolet de ginesta (c)
ENTOLOMA HIRTIPES	toxica
ENTOLOMA LIVIDUM	venenosa	seta pérfida
FLAMMULINA VELUTIPES	comestible
HYGROPHORUS MARZUOLUS	excelente	elur-ezco (v)
HYPHOLOMA FASCICULARE	tóxica	bolet de pi (c)
HYPHOLOMA SUBLATERITIUM	amarga
INOCYBE ERUBESCENS	alucinógena	bruja
KUEHNEROMYCES MUTABILIS	cultivable
LACCARIA LACCATA	discreta
MACROLEPIOTA RHACODES	excelente	paloma petita (c), apagavelas menor
MARASMIUS OREADES	comestible	senderuelas, senderiñas, rileras, pucheruelos, pucheretes, gusarones, carreretes, capuchas, cama sec (c)
MEGACOLLYBIA PLATYPHYLLA	sospechosa
MELANOLEUCA COGNATA	comestible
PLEUROTUS CORNUCOPIAE	comestible	oreilles de burro (c), alzinoia (c)
PLEUROTUS ERYNGII	excelente	seta de cardo, g¡rgola de panical (c)
PLUTEUS CERVINUS	mediocre
PSATHYRELLA CANDOLLEANA	comestible s/valor
RUSSULA AUREA	comestible
RUSSULA DELICA	mediocre
RUSSULA FOETENS	no comestible
RUSSULA VESCA	comestible
SCHIZOPHYLLUM COMMUNE	sin valor
STROBILURUS TENACELLUS	amarga
STROPHARIA CORONILLA	discreta
STROPHARIA SEMIGLOBATA	no comestible	bolet de fermer anellat (c
XERULA RADICATA	mediocre
	mediocre

Informació sobre els Bolets

Bolet

Bolet

Amanita muscaria

Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret (Pileus (micologia)), sostingut per una cama (estípit (micologia)). És la part visible d'aquests organismes.
A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.
A Menorca s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme prebassos (derivació de pebràs) també es fa servir per a molts bolets (especialment als Rusulae), si bé el nom popular de prebassus fa referència més sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).
A Catalunya es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.
A la comarca de la Llitera, dins la franja d'Aragó, el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és "pixagós", sent "Rovelló" (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Taula de continguts 1 Estructura 1.1 Capell 2 Gastronomia 3 Espècies de bolets 3.1 Bolets comestibles 3.2 Bolets no comestibles 4 El bolet a la cultura 5 Vegeu també 6 Bibliografia 7 Enllaços externs

Estructura

Aquest model és el que té més parts de l'estructura encara que algunes espècies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuació.

Capell

El capell, o barret, és la part fonamental per la identificació del fong a primera vista. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard doncs la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigües que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc del himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada...
Totes aquestes dades poden ser útils per identificar els bolets.
Aquestes són les formes principals de capell:

Semiesfèric	Ovoide	Ondulat	Amb forma d'embut	Convex	Cònic obtús	Cònic agut
Cilíndric	Aplanat deprimit	Acampanat	Acampanat cònic	Esferic globular	Umbonat obtús	Umbonat agut

Gastronomia

Article principal: Gastronomia dels bolets

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. Ara, moltes altres espècies són verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com és el cas d'algunes Amanita (malgrat això, entre les amanita també n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, com les rusula, si bé aquestes no són gaire verinoses i són fàcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. També hi ha espècies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.
Algunes espècies no són verinoses, però tot el bolet, o una part, és massa llenyós per ser comestible.
D'altres bolets també s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment s'està investigant amb finalitats terapèutiques l'ús de diverses substàncies químiques obtingudes de bolets.

Espècies de bolets

A continuació, hi ha una llista d'algunes de les espècies de bolets més habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripció de cadascuna d'elles.

Bolets comestibles

Abró de bedoll Abró vermell Alzinoi Amanita rubescent (amb precaucions) Apagallums de cama blanca Bola-de-neu Bola-de-neu de bosc Bolet de noguer Bromosa Cama de perdiu Cama-sec Camperol dels carrers Cassoleta taronja Cogoma groga Cortinari gros

Cualbra retgera Farinera Fetge de vaca Fetjó Flammulina Greixa d'avet Lleterola roja Lleterol de bedoll (amb precaucions) Llora blanca Maneta arrissada Mataparent de cama roja Moixernó Molleric clapat Molleric granellut Pampa

Pampeta Pebrassa vellutada Pentinella rosada Pinatell Pinetell de calceta Rovelló Siureny Tòfona negra Verderol anisat Xampinyó

Bolets no comestibles

• Bola-de-neu pudent
• Bolet de greix
• Bolet de pi
• Bolet de soca vellutat
• Bolet de soca versicolor
• Cortinari rutilant
• Farinera borda
• Fredolic gros bord
• Inocibe
• Mataparent amarg
• Nematoloma rogenc
• Pebràs lleter de riberada
• Pinetell bord
• Pipa (bolet)
• Reig de fageda
• Verderol (bolet)

El bolet a la cultura

A part dels seus usos gastronòmics, hi ha bolets amb propietats farmacològiques o psicotròpiques.
Apareixen també en la cultura popular, ja que són la casa dels barrufets o d'alguns gnoms. També juguen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan créixer i aguantar més danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Vegeu també

• Fong
• Mercats de bolets
• Micologia

Bibliografia

• Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Vol. IVA. A Taxonomic Review with Keys: Ascomycetes and Fungi Imperfecti. Academic Press: Nova York, Estats Units. 621p.
• Ainsworth, G. C., Sparrow, Frederick K. & Sussman, Alfred S. (1973). The Fungi: An Advanced Treatise. Volume IVB. A Taxonomic Review with Keys: Basidiomycetes and Lower Fungi. Academic Press: Nova York, Estats Units. 504p.
• Arora, David (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia, Estats Units. 959p.
• Arora, David (1991). All That the Rain Promises, and More...A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Ten Speed Press: Berkeley, Califòrnia. 264p.
• Bessette, Alan E., Miller Jr., Orson K., Bessette, Arleen R. & Miller, Hope H. (1995). Mushrooms of North America in Color: A Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi. Syracuse University Press: Syracuse, Nova York. 172p.
• Bosch i Falcó, P. et al. (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
• Bresinsky, Andreas & Besl, Helmut (1990). A Colour Atlas of Poisonous Fungi. Wolfe Publishing Ltd: Londres, Anglaterra. 295p.
• Calonge, Francisco D. (1998). Flora Mycologica Iberica. Vol. 3. Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 271p.
• Cannon, P.F. & Kirk, P. M. (2007). Fungal Families of the World. CABI: Wallingford, Gran Bretanya. 456p.
• Constantino, C. & Siquier, J.Ll. (1990): Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern Balear. Palma.
• Constantino, C. & Siquier, J. Ll. ( 1996): Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B. Palma.
• Greuter, W. et al. (2000). International Code of Botanical Nomenclature. Koeltz Scientific Books: Königstein, Alemanya. 474p.
• Groves, J. Walton (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Agriculture Canada: Ottawa, Ontario, Canadà. 326p.
• Grup de Micologia de l'IEI (1999). Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
• Jordan, Michael (2004). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. Frances Lincoln: Londres, Anglaterra. 384p.
• Kränzlin, F. (2005). Fungi of Switzerland. Vol. 6: Russulaceae. Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. 317p.
• Llistosella, J; Rocabruna, A. & Tabarés, M. (1997): Les amanites. Ed. Museu de Granollers - Ciències Naturals. Granollers.
• McIlvaine, Charles & MacAdam, Robert K. (1973). One Thousand American Fungi. Dover Publications, Inc: Nova York, Estats Units. 729p.
• Miller, Orson K. & Farr, David F. (1975). An Index of the Common Fungi of North America (Synonymy and Common Names). J. Cramer: Vaduz. 206p.
• Miller, Orson K. Jr. (1980). Mushrooms of North America. E. P. Dutton: Nova York, Estats Units. 368p.
• Mycologia (1968). Mycologia Index: Volumes 1-58 (1909-1966). New York Botanical Garden: Bronx, Nova York, Estats Units. 1107p.
• Orton, P. D. (1986). British Fungus Flora: Agarics and Boleti. Vol 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden: Edimburg, Escòcia. 99p.
• Pascual, R. (2003): Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
• Phillips, Roger (1991). Mushrooms of North America. Little, Brown, & Co: Boston, Estats Units. 319p.
• Siquier, J. Ll. & Constantino, C. (2008): Els Bolets de les Balears - Volum 2. Micobalear C.B. Palma.
• Smith, Alexander H. (1949). Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon, Estats Units. 626p.
• Smith, Alexander H. (1975). A Field Guide to Western Mushrooms. University of Michigan Press: Ann Arbor, Michigan, Estats Units. 280p.
• Snell, Walter H. & Dick, Esther A. (1971). A Glossary of Mycology. Harvard University Press: Cambridge, Estats Units. 181p.
• Ulloa, Miguel & Hanlin, Richard T. (2000). Illustrated Dictionary of Mycology. APS Press: St. Paul, Estats Units. 448p.
• Vergeer, Paul P. (1983). Poisonous Mushrooms. Marcel Dekker, Inc: Nova York, Estats Units.
• Watling, Roy & Watling, Ann Elizabeth (1980). A Literature Guide for Identifying Mushrooms. Mad River Press: Eureka, Califòrnia, Estats Units. 121p.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolet

• Bolets i boletaires de Catalunya a Catbolet.com (català)
• Societat Micològica Valenciana (català)
• Espai personal de micologia d'Enric Gracia - Noms populars i científics dels bolets (català)
• Bolets.info
• Bolets de Catalunya
• Societat Catalana de Micologia
• Bolets del Berguedà
• Bolets de la Garrotxa
• Associació Micològica Joaquim Codina - Comarques gironines.
• Bolets de Menorca
• Bolets i fongs
• Associació Micològica Font i Quer
• Joc JavaClic "Va de bolets!"
• Joc JavaClic "Conèixer els bolets"
• Programa de TV3 'Caçadors de bolets' (català)
• The Fungi of California (anglès)

FONT: VIQUIPÈDIA